| FONS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL | |
Són aquells fons vinculats a l'administració local, és a dir, Diputacions Provincials, Consells Comarcals i Ajuntaments.
MUNICIPI DE PUIGCERDÀ
Segles XII-XX
149,5 metres lineals
És, sense cap mena de dubte, el fons municipal més ric, reculat i voluminós de tota la Cerdanya, el qual, a més, compta amb sèries úniques en aquest àmbit territorial. Les seves actes municipals arrenquen el 1342 i arriben als nostres dies amb pocs clars entre mig. També destaca pels seus pergamins, llibres privilegis i de comptabilitat antiga, moderna i contemporànea, entre d'altres.
MUNICIPI DE GER
Segles XVIII-XIX
1,50 metres lineals
El fons va ser ingressat a l'Arxiu Municipal de Puigcerdà vers el 1925-1930 mitjançant la donació que féu Francesc d'Assís Surroca, rector del mateix poble, el qual el tragué -com deia Mn. Jaume Martí Sanjaume- "de la pols i les goteres". Cal fer esment que és una part del fons municipal. L'altra, actualment, es troba a l'Ajuntament. Es tracta de la documentació municipal de Ger més antiga que es conserva tot i que no forma un conjunt compacte i que pateix greus llacunes.
MUNICIPI DE MONTELLÀ-MARTINET
Segles XIX-XX
29 metres lineals
Després de Puigcerdà, ha estat el segon municipi en dipositar el seu fons a l'Arxiu Històric Comarcal, la qual cosa s'ha fet en benefici de la seva conservació, classificació i consulta. El fons tot i que contemporani, forma un conjunt orgànic i compacte, amb sèries senceres, la qual cosa el converteix en bàsic per a la història d'aquestes poblacions en els segles esmentats.
MUNICIPI DE VILALLOBENT
Segle XX
5,3 metres lineals
La seva documentació va ingressar el 1969 a l'Arxiu Municipal de Puigcerdà en ser agregat el municipi al d'aquest darrer. Cal recordar que el fons es refereix també a Age, l'altre nucli que conformava l'antic municipi.
Pel que fa a aquest epígraf, acabar dient que hi ha d'altra documentació d'alguns municipis, totalment puntual.
| FONS DE L'ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L'ESTAT | |
Es tracta d'aquella documentació que procedeix d'organismes estatals i que per diferents motius, o bé va ingressar a l'Arxiu Municipal o bé, ho va fer a partir de 1989.
GOVERNADOR O COMANDANT MILITAR
Segle XIX
4,40 metres lineals
En acabar la figura del corregidor, va sorgir la del "gobernador militar" o "comandante militar", el qual tenia sota la seva responsabilitat la tropa i, en el cas de les places fortes com ara Puigcerdà, la seva defensa. De la seva administració, Puigcerdà n'ha conservat la documentació (es desconeix si en la seva totalitat), de la qual es desconeix el procediment del seu ingrès. És un fons gairebé desconegut i inèdit.
COMISSARIA DE VIGILÀNCIA I SEGURETAT PÚBLICA
Segle XIX
1,90 metres lineals
La tasca policial, competència del corregidor primer i del governador militar després, va acabar en mans d'un comissari a mitjan segle XIX. És un fons així mateix desconegut i inèdit.
DEPARTAMENT DEL SEGRE
Segle XIX
0,50 metres lineals
Aquests sistema de divisió administativa de l'Estat francès va ser aplicat a Catalunya per Napoleó a principis de 1812. Va determinar crear quatre departaments: Montserrat, Ter, Boques de l'Ebre i Segre. Aquest darrer, amb capital a Puigcerdà, va perdurar fins el 1814. El fons documental derivat d'aquest sistema administratiu és força reduït, sense deixar de ser però, un bon testimoni de l'època.
AISS
Segle XX
5,22 metres lineals
| FONS DE L'ADMINISTRACIÓ REIAL I SENYORIAL | |
Aquests fons, gairebé cap de complert, poden estar compresos, en una gran majoria, en l'apartat de col.leccions donada la seva fragmentació. Amb tot, donat que en molts casos es tracta dels únics testimonis de l'organisme productor, s'ha cregut adient de contemplar-los ací per tal de no desorientar l'investigador.
REIALS
Es refereixen als derivats de l'exercici de l'administració reial, tant des del punt de vista d'estat com de persona sobirana que administra uns béns propis. Donat que ambdues coses solien barrejar-se, s'ha cregut adient de tractar-ho tot en aquest epígraf.
Vegueria de Cerdanya
Segles XV-XVIII
2,40 metres lineals
Com a districte territorial sota la jurisdicció d'un veguer. Aparagué al segle
XIII i aviat en va esdevenir la divisió administrativa pròpia de Catalunya, al front de la qual
hi havia el veguer, bàsicament amb jurisdicció judicial, policial, militar i administrativa.
Funcions, alguna d'elles, que posteriorment aniran minvant.
El fons conserva, sobretot, documentació referida a la cúria o jutjat de la
vegueria.
Batllia de Llívia
Segles XVI-XVIII
0,40 metres lineals
El batlle era el repesentant en una ciutat, vila o lloc o terme, d'un senyor
territorial, en aquest cas del rei. Actuava com a administrador de béns i rendes, encarregat
de percebre censos, etc.
Exercia la jurisdicció civil i criminal a excepció d'aquells casos castigats amb
la pena capital. La documentació que es conserva és referent a la cúria o jutjat, tant registres
com processos.
Batllia de Bellver de Cerdanya
Segles XV-XVIII
0,10 metres lineals
El batlle era el repesentant en una ciutat, vila o lloc o terme, d'un senyor
territorial, en aquest cas del rei. Actuava com a administrador de béns i rendes, encarregat
de percebre censos, etc.
Exercia la jurisdicció civil i criminal a excepció d'aquells casos castigats amb
la pena capital. La documentació que es conserva és referent a la cúria o jutjat.
Vegueria de Ribes
Segles XVI-XVII
Com a districte territorial sota la jurisdicció d'un veguer. Aparagué el segle
XIII i aviat en va esdevenir la divisió administrativa pròpia de Catalunya, al front de la qual
hi havia el veguer, bàsicament amb jurisdicció judicial, policial, militar i administrativa.
Funcions, alguna d'elles, que posteriorment aniran minvant.
El fons conserva, sobretot, documentació referida a la cúria o jutjat de la
vegueria. En aquest cas només registres.
Batllia de Bellver de Cerdanya
Segles XV-XVIII
0,10 metres lineals
El batlle era el repesentant en una ciutat, vila o lloc o terme, d'un senyor
territorial, en aquest cas del rei. Actuava com a administrador de béns i rendes, encarregat
de percebre censos, etc.
Exercia la jurisdicció civil i criminal a excepció d'aquells casos castigats amb
la pena capital. La documentació que es conserva és referent a la cúria o jutjat.
Diputació Local de Puigcerdà
Segles XVI-XVIII
0, 15 metres lineals
Institució de dret públic de Catalunya i també dels regnes d'Aragó i València. Òrgan de govern constituït per una comissió delegada de la cort solemne o general, coneguda també, des del segle XVI, per Generalitat. Tenia com a finalitat recaptar els tributs que les corts havien votat.
Procuració Reial
Segles XIV-XVII
0,50 metres lineals
El procurador general era el representant del monarca en tots els afers. A
partir del segle XIV obtingué àmplies competències ordinàries auxiliars del govern reial,
especialment en justícia.
La documentació conservada en aquest Arxiu tracta de laudimis i censos
reials, així com de la cúria o jutjat.
Corregiment de Puigcerdà
Segles XVIII-XIX
22,10 metres lineals
A partir de 1716, amb el Decret de Nova Planta, s'iniciava una nova fase de
l'administració a Catalunya en centralitzar-se a Madrid i en perdre's les institucions pròpies.
Madrid prenia la responsabilitat política, militar i judicial sobre el territori català a través
d'uns organismes perifèrics. Una manera de fer-ho va ser la d'imposar una nova
administració territorial a semblança de la castellana: eren els corregiments. Al seu davant hi
havia la figura del corregidor, al qual es va dotar de les competències polítiques, militars i
judicials del seu districte, i era ajudat pels alcaldes majors, els quals el representaven en
aquelles poblacions on exercien. El corregiment de Puigcerdà agafava la Cerdanya
espanyola, l'actual Alt Urgell i Vall de Ribes.
El volum documental conservat a Puigcerdà ès notable i destaca la seva
desconeixença, que el fa gairebé inèdit.
SENYORIALS
Segles XVI-XVIII
1,70 metres lineals
Són aquells fons derivats de l'exercici d'autoritat o domini d'un senyor sobre un
territori per part d'un senyor (laic o eclesiàstic), el qual, a més, tenia la jurisdicció civil, a
vegades, també la criminal.
La documentació que custodia l'Arxiu forma més part d'una col.lecció que no pas
d'uns fons pròpiament dits, ja que no solen conformar un conjunt homogeni ni totalitari.
Normalment, els documents es refereixen a la cúria o jutjat, o bé, al patrimoni. Amb tot, s'ha
cregut oportú de reflectir-los aquí per tal d'orientar millor en la seva possible recerca.
Tota vegada que n'hi ha força i que no tenen aquesta globalitat referenciada, no s'especifica
cada un d'ells, i es referencien els més importants. Així, en destaquen els següents:
- Les baronies d'Arànser, Bar i Toloriu, Estavar, Estoll i Mosoll, Formiguera,
Lles i Travesseres, Olopte-Cortàs-Alp, Pi-Viliella i Prullans.
- Les anomenades senyories Cadell, Callar, Manegat, Salmurri i Ur-Florí.
- El vescomtat d'Èvol.
| FONS NOTARIALS | |
Catalunya ha tingut des del segle XIII una gran tradició notarial, a semblança de certes
zones italianes tot coincidint amb l'important àlgit econòmic del referit segle. És per això, que
es conserva, en general, un importantíssim fons d'aquestes característiques que, en moltes
ocasions, remunta al segle XIII.
En el cas d'aquest Arxiu, no només es recula al segle XIII, sinó que també, el fons custodiat,
és un dels més importants del País, amb un total de 3.900 volums. A més, acull protocols
de la Vall de Ribes i Ripollès, a més d'altres més extraordinàris d'altres indrets.
PUIGCERDÀ
Segles XIII-XIX
2727 volums aprox.
És el fons que recula fins al segle XIII, concretament fins el 1260 tot coincidint amb el privilegi atorgat a la Vila. Els fons acaba a la ratlla de principis del segle XIX, ja que el 1936 es va destruir la notaria amb els protocols notarials compresos entre ambdues dates. És una de les seccions més estudiades per a temes concrets i, per tant, encara amaga gran informació sobre molts i diversos aspectes històrics de tota la Cerdanya. Com és lògic, la seva amplària territorial ve marcada per l'aparició de notaris a Bellver-Montellà i a Llívia a més de l'actuació com a notaris de molts rectors de pobles. Així mateix, també està condicionada per la divisió de 1659-1660 amb el Tractat dels Pirineus.
LLÍVIA
Segles XVI-XVII
82 volums aprox.
BELLVER-MONTELLÀ
Segles XIV-XVIII
141 volums aprox.
ALTRES POBLES CERDANS
Segles XIV-XVIII
18 volums aprox.
RIBES DE FRESER I VALL
Segles XV-XVIII
339 volums aprox.
RIPOLL
Segles XVI-XIX
198 volums aprox.
SANT JOAN DE LES ABADESSES
Segles XVI-XVIII
101 volums aprox.
CAMPRODON I VALL
Segles XV-XVIII
262 volums aprox.
FORANIA DEL DISTRICTE (Barcelona, Girona, Olot, Perpinyà, La Pobla de Lillet,
Solsona...)
Segles XV-XVIII
26 volums aprox.
| FONS JUDICIALS | |
La secció integra tots aquells fons judicials existents a partir de la reforma liberal i de la consegüent independència dels poders al segle XIX. També inclou alguna cosa del Registre Civil de Puigcerdà.
JUTJAT DE IA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ DE PUIGCERDÀ
Segles XIX-1980
37,20 metres lineals
És un d'aquells fons més poc estudiats bé per la seva desconeixença, bé per les seves lògiques restriccions de consulta.
JUTJAT COMARCAL O DE DISTRICTE
Segle XX
23 metres lineals
JUTJAT MUNICIPAL DE PUIGCERDÀ
Segle XIX
0,60 metres lineals
JUTJAT MUNICIPAL DE VILALLOBENT
Segle XX
REGISTRE CIVIL DE PUIGCERDÀ
Segle XIX-XX
2 metres lineals
| FONS D'INSTITUCIONS | |
Una gran majoria d'institucions s'avenen més en col.leccions donada la seva fragmentació si no es tracta de coses molt puntuals. Amb tot, es reflecteix aquí per tal d'orientar en la seva consulta. D'entre tots ells, destaca el de l'Hospital de Puigcerdà. Per tant només es donen les característiques d'aquest darrer, referenciant als altres:
CONFRARIES
Santa Llúcia de sastres, pellicers i calçaters); Nostra Senyora de l'Assumpció (juristes i notaris); Sant Miquel Arcàngel (tenders i botoguers); Sant Iu (teixidors) i de Sant Crispí i Santa Crispina (sabaters, corretgers i blanquers).
HOSPITAL MAJOR O DE POBRES DE PUIGCERDÀ
Segles XV-XX
15,50 metres lineals
| FONS RELIGIOSOS | |
Es tracta de documentació fragmentària que possiblement no acompleix la categoria de fons, responent més al de col.leccions. Igual que en altres cassos, però, es reflecteix aquí per tal d'orientar a l'investigador. Així mateix, cal notar que alguns d'ells són les úniques restes que queden del seu fons originari i que, per tant, prenen una importància cabdal per al seu estudi. D'entre altres, en destaquen els següents:
COL.LEGI DE PREVERES DE SANTA MARIA DE PUIGCERDA
Segles XVI-XIX
2,40 metres lineals
El fons que es conserva sembla ser que és tot el que en resta, sobretot si es té present que hi ha documentats diversos incendis de l'Arxiu, com el sofert el 2 de juny de 1785.
MONESTIR DE SANT MARTÍ DE CANIGÓ
Segles XV-XVIII
0,30 metres lineals
La documentació conservada es refereix, bàsicament, a l'administració del patrimoni que el monestir tenia a La Cerdanya, així com alguna referida a la cúria o jutjat. En qualsevol cas te grans llacunes documentals.
MONESTIR DE SANT MIQUEL DE CUIXÀ
Segles XIX-XVIII
1,10 metres lineals
La documentació conservada es refereix, bàsicament, a l'administració del patrimoni que el monestir tenia a La Cerdanya. També hi ha quelcom que es refereix a l'exercici de la justícia. Cal assenyalar que el seu abast cronològic no és correlatiu, i hi manca molta documentació.
MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Segles XIV-XVIII
0,70 metres lineals
La documentació conservada es refereix, bàsicament, a l'administració del patrimoni que el monestir tenia, així com de l'administració interna del monestir. La documentació és, però, fragmentària.
OFICIALAT DE CERDANYA
Segles XIV-XVIII
1,30 metres lineals
Bàsicament, és documentació referida a l'exercici de la justícia.
| FONS D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS | |
A més d'algunes peces testimonials d'algunes associacions que correspondrien millor al epígraf de Col.leccions, destaquen:
AMICS DE CERDANYA
Segle XX
1,90 metres lineals
Fundada el 1976, aquesta associació volia tenir uns objectius molt amplis a jutjar pels seus estatus. Dedicada, "grosso modo", al foment i defensa del patrimoni cerdà, va restar molt limitada a la publicació de la revista Rufaca, la qual, recentment, ha deixat d'aparèixer.
CENTRE D'INICIATIVES TURÍSTIQUES DE PUIGCERDÀ I CERDANYA
Segle XX
1,10 metres lineals
Entitat eminentment dedicada al foment del turisme i molt vinculada a les festes de Puigcerdà, va veure's substituïda quan fou creat el Patronat Municipal de Turisme.
CLUB FUTBOL PUIGCERDÀ
Segle XX
2,80 metres lineals
És l'entitat esportiva més antiga que existeix arreu de la comarca. La seva activitat, plenament dedicada a l'equip de futbol, s'estructurà en un bon principi en seccions, organitzant-se curses de cros, balls, etc.
COOPERATIVA AGROPECUÀRIA DE LA CERDANYA
Segle XX
25 metres lineals
Fundada el 1969, ha tancat les portes recentment. El seu fons documental inclou, a més de l'administració general, aquella relativa a la central lletera i el de la seva activitat cooperativista pròpiament dita.
LA MODERNA FRATERNIDAD
Segle XX
1,20 metres lineals
Mútua de previsió social, fou fundada el 1880 i feu la liquidació oficial al final de 1986.
LA UNIÓN DE PUIGCERDÀ
Segles XIX-XX
1,35 metres lineals
Mútua d'assegurances contra incendis que fou fundada el 1889 i va plegar el 1986.
JEFATURA LOCAL DEL MOVIMIENTO
Segle XX
0,35 metres lineals
| FONS COMERCIALS I D'EMPRESES | |
Donada la poca extensió de cada un d'ells, s'ha cregut que el més adient era només citar- los: Fàbriques de Gregori Viguer, Miquel Salvadó i Rossend Queralt; central lletera SALI, societat Calafell-Queralt i Carulla SA.
ENREGISTRAMENTS DELS INFORMATIUS DE RÀDIO PIRINEUS
1992-1996
38 cintes
| FONS PATRIMONIALS | |
La gran majoria del seus fons es tracta d'escasa documentació. Entre d'altres citar els d'Agnés Argila, Antonia Cabaçeras, Tomàs Esteve, Fuixet-Porta o Jaume Prexana.
| FONS PERSONALS | |
ANTONI DEGOLLADA I BARNOLA
Va néixer a Puigcerdà el 1890, i hi morí el 1968 tot tocant el piano al "Salón Rosa". Era vidrier i músic, i durant molts anys feu de director de l'orquesta "Flores", del "Quinteto Filarmònico de la Hesmont-Jazz Qrquestra" i de la cobla "La Principal de Cerdanya". El fons que es conserva és bàsicament musical, tant còpies impreses com manuscrites.
| COL.LECCIONS | |
L'Arxiu compta amb diverses col.leccions, algunes d'elles de gran interès per a testimoniar la societat cerdana. Així, fotografies, cartells, programes, segells de cautxú, etc. Ací, també s'inclouen fons fragmentaris.